Mentre esperem fotos i crònica de setmanes anteriors (Carros de Foc), o d' avui mateix si algú ha anat a la Triatlò de Xerta (http://www.albergassut.com/triatlo/)... penjem la crònica de Bernabé i Ivan que han fet aquest cap de setmana els Carros, i també apuntem la classificació de Javi (TDS) i Puça (UTMB).Senzillament espectacular!!!!
Entre els primers a una de les proves mítiques de l' Ultra Trail.
L' UTMB ha estat guanyada per un tal Kilian Jornet... ;-)
CARROS DE FOC, FINISHERS 2011 BY BERNABÉ I IVAN
Divendres al matí marxàvem Bernabé i jo cap a Espot amb moltes ganes de començar la que hores més tard seria l’experiència de trail més llarga de la nostra vida. Arribem al refugi Ernest Mallafré a la tarde i en una tronada de les bones a punt de descarregar. Descanset i sopar amb els companys de la UEC Tortosa. En total 13 trailers de les Terres de l’Ebre.
Són les 2:20h de la nit i a esmorzar. A les 3:16 ens cunyen el primer requadre del forfait i a l’ataque!!
Pujades suaus i sorpresa! Ens trobem amb uns cérvols que ens deixen bocabadats per la seva bellesa. En menys d’una horeta arribem a Amitges. Amb dos hores i mitja més passem per Saboredo i Colomers, lloc on es comença a fer de dia i començem a disfrutar dels paisatges. Allí se’ns afegeix un corredor que acabarà tot el dia amb nosaltres i lo més fort és que no sabem ni com es deia (natros li diem GPS perquè s’ho coneixia tot).
Baixem a Restanca i enfilem cap al Ventosa i Clavell (gràcies pels bocadillets de Nocilla, mmm..) l au, en busca del famós Contraix.
Comencem a pujar i en GPS ens diu: Veieu aquelles dos puntes d’allí? Doncs hem de passar pel mig. Uf! vam pensar, però al cap d’un ratet ja estàvem baixant per l’altra cara on a baix de tot ens creuem amb els companys de la UEC que feien el recorregut a l’inversa.
La sorpresa ve quan els preguntem els km que porten i ens deien que 39. Nosaltres en portàvem 35 i sumant-ho no sortien els números. Ens despedim i els animem ja que ells havien fet la part "fàcil" i els quedava el pitjor encara.
Sortim en busca del Colomina, però abans passa lo que és molt normal que passe en una carrera d’aquestes, Bernabé comença el seu viatge particular amb globo (fotia una careta lo xiquet que era un poema). Això ens va portar una petita merma de temps però no era problema ja que l’objectiu era acabar com fos.
Pajareta o no, però natros amunt en busca del refugi de Josep Ma Blanc. D’allí decidim baixar per la pista perquè Bernabé s’hagués mort si li diem de pujar un altre collet (la pista era més llarga i planeta) així també fèiem el mateix recorregut que els de la UEC.
Pista, pista i més pista fins arribar a Ernest Mallafré on li donem el forfait a aquella noia i diu la gran frase: "Guaita! Si ja heu acabat!" que bonic sentir allò. Havien passat 16 hores i 10 minuts i 74 km, amb vora els 10.000 metres de desnivell acumulat.
Marxem ràpid cap a casa, Berna volia descansar, diumenge marxava de vacances i jo encara faria les 5 del matí al comiat de solter del meu amic Motxo que es casa al setembre.
PD:
-GPS, milions de gràcies, sense tu l’haguéssem liat alguna vegadeta. GRÀCIES!!!
-Felicitats Bernabé ets un fenomen, ara a per l’UTSM a l’octubre. Disfruta de les vacances!
-Animar als uequeros que marxen al Tour des gegants, ho fareu sobrats! I gràcies pels consells i la companyia que ens vau donar.
-FELICITATS ALS GINÉ: Sou uns CRACKS!!!
Ens veiem al Montsant. Salut i cames!!!
by Ivan
CHAMONIX
Mireu aquí els videos de la prova.
