divendres, 14 de gener del 2011

ENTRENO PRE-CURSA DE CAMPREDÓ

La primera al front. Pos que no se presenta Puça en anquell frontalet tipus didalet a l'entreno de les 19,30? no sé algun dels altres que estàvem (bernat, bernabé, josep poli, david gas i el silenciòs albert q), però jo ja sentia la pudor a cremada sense haver començat.
La pujada de les escales de l'observatori ja va ser "a tocá"...en los frontalets dels "bern" a les cames de Puça (només li faltava que el seguissin.....cason l'olla!!!); a la segona costa, david i albert giren cua, jo m'ho penso i els altres 4 a la guerra. Arribem a l'asfalt i font-li cap avall (a 4,40), passem per la vora d'ebremetal  a 4,20 i apretant les dents. Puça ens deixa però els "berns" amunt al mateix ritmet, sort que baixant frenaven i era la meua (me queixo però què bé que van aquests entrenos....jeje).
Arribem al grupet general a l'hora pactada. David ja en té prou, i al Vicari, un rastre de gent (quin goig que fa!!), com una quinzena, amb cares noves (Pache i els dos Jordis) i a fer la volteta que l'admin havia anunciat. Via verda de tranqui, girant cual cap al canal pel camí de terra, encarant la Ravaleta. Allí l'admin trenca pel camí de l'andorrà i el seguim els bessons i l'altre veterà (ja tenia prou tute, que a migdia també havia fotut guerra a les cames) a un ritme bastant més tranqui (res a veure en los 5,05-5,10 que s'havia posat lo grupet....i bajando).

Arribem al Pavelló a fer la xerradeta amb Ivan i va arribant part del grup en comptagotes i prou disgregats.

Això últim, hem d'apanyar-ho sí o sí (i no parlo de la xerradeta). Òbviament cadascú ha d'anar/entrenar al ritmet que li interessi, i en grup això afavoreix ritmes més ràpids (provo de seguir al del davant), però trobo (i és reflexió personal) que el/la darrer/a mai s'ha de quedar sol/a. Proposaria fer la part de recuperació en sentit invers, reagrupant lo personal i podent arribar al final de l'entrenament com es comença, o sigui, en grup. Crec que és millor que no haver d'esperar (i gelar-se) als encreuaments de camins, i que ningú es perdi per n'estos andurrials, que dubti per estar sol o es desmoralitze per acabar sol/a (i jo sé lo que és).

O sigui, seguim fent la base ben sòlida !!

Fran dixit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada