De quin color són els sentiments?

Estes ultimes setmanes, estos últims mesos, al Trail hem tingut gent nova. Alguns ens han acompanyat a ratets, altres no se’n perden una, i altres quan poden fan cap. També és d’ agrair aquells que no saps com, però el dia del KMV estan allí donant el “callo” pel poble i la cursa.

Mai hem anat darrera ningú (això és cosa de cadascú), però sempre li hem dit a tothom que és benvingut.  Qui ha volgut fer-se soci s’ hi ha fet i qui no ha volgut/pogut no s’ hi ha fet. Tothom té les portes obertes.  

Som gent de tot arreu, anem a tot arreu, compartim en tothom...

A vegades t’ aixeques un matí i trobes un mail que diu:

Hola, sóc xxxxx, tinc xxxx anys i m'agradaria provar de trotar els dimarts i dijous amb vosaltres ( aclarim, el dijous se’m fa costa amunt però s'ha de provar).

He començat a trotar al gener (de joveneta ho feia però d'això ha passat molt temps) i sempre surto jo soleta, al meu ritme, però diuen que en companyia es xala més.

Puc venir? us he d'omplir alguna fitxa?

Ja em direu!

Fins aviat!

I al cap de nou mesos veus com et passa, fiuuu,fiuuu, fiuuuu!!! i s’ anima a acompanyar-nos a la seua primera cursa de muntanya. 

Altres frueixen de les marxes. Altres sempre hi són a les sortides familiars.

Avui el matí s’ ha aixecat en un altre missatge. 

Este estava penjat al blog de Javi Giné i estaria be que el llegiu:

http://javiergine.blogspot.com.es/2012/10/carta-la-uec-tortosa.html

Hem de preparar una altra samarreta grogueta, tot i que sabem (i si algú no ho sap és que té algun problema) que a la muntanya tots els colors en són un.

Hi ha decisions que no són fàcils i per això diuen molt dels que les prenen: 

De quin color són els sentiments?

Javi fins ara portava el roig UEC TORTOSA, i els amics que té no els perdrà, són gent del que no n’ hi ha. A la UEC (els que siguem ben nascuts) li hem d’ agrair moltes coses, entre altres possiblement que aquest blog existeixi avui, a les terres de l’ Ebre. Són i seran amics.  El 15 de desembre pugem junts, les dos entitats, el KMV, en un dia de germanor.

A Javi li hem de dir que de groguet o no, l’ apreciem igual, tot i que el groc ens fa estirar el somriure.

I li diem el mateix que li vam dir a un conegut seu:

Gràcies Javi, aquí seràs un més dels que lluita per superar-se, per anar més ràpid, més lluny o simplement arribar. Aquí tots som iguals, no te podem oferir res especial, sols viure noves anècdotes, risses i també dificultats... viure el sentiment!!!.

I sí, ens ha fet molta il·lusió!
Benvingut