Estes ultimes setmanes, estos últims mesos, al Trail hem tingut gent nova.
Alguns ens han acompanyat a ratets, altres no se’n perden una, i altres quan
poden fan cap. També és d’ agrair aquells que no saps com, però el dia del KMV
estan allí donant el “callo” pel poble i la cursa.
Mai hem anat darrera ningú (això és cosa de cadascú), però sempre li hem
dit a tothom que és benvingut. Qui ha
volgut fer-se soci s’ hi ha fet i qui no ha volgut/pogut no s’ hi ha fet.
Tothom té les portes obertes.
Som gent
de tot arreu, anem a tot arreu, compartim en tothom...
A vegades t’ aixeques un matí i trobes un mail que diu:
Hola, sóc xxxxx,
tinc xxxx anys i m'agradaria provar de trotar els dimarts i dijous amb vosaltres
( aclarim, el dijous se’m fa costa amunt però s'ha de provar).
He començat a
trotar al gener (de joveneta ho feia però d'això ha passat molt temps) i sempre
surto jo soleta, al meu ritme, però diuen que en companyia es xala més.
Puc venir? us he
d'omplir alguna fitxa?
Ja em direu!
Fins aviat!
I al cap de nou mesos veus com et passa, fiuuu,fiuuu, fiuuuu!!! i s’
anima a acompanyar-nos a la seua primera cursa de muntanya.
Altres frueixen de
les marxes. Altres sempre hi són a les sortides familiars.
Avui el matí s’ ha aixecat en un altre missatge.
Este estava penjat al blog
de Javi Giné i estaria be que el llegiu:
Hem de preparar una altra samarreta grogueta, tot i que sabem (i si algú no
ho sap és que té algun problema) que a la muntanya tots els colors en són un.
Hi ha decisions que no són fàcils i per això diuen molt dels que les
prenen:
De quin color són els sentiments?
Javi fins ara portava el roig UEC TORTOSA, i els amics que té no els
perdrà, són gent del que no n’ hi ha. A la UEC (els que siguem ben nascuts) li
hem d’ agrair moltes coses, entre altres possiblement que aquest blog existeixi
avui, a les terres de l’ Ebre. Són i seran amics. El 15 de desembre pugem junts, les dos
entitats, el KMV, en un dia de germanor.
A Javi li hem de dir que de groguet o no, l’ apreciem igual, tot i que el
groc ens fa estirar el somriure.
I li diem el mateix que li vam dir a un conegut seu:
Gràcies Javi, aquí seràs un més dels que lluita per superar-se, per anar
més ràpid, més lluny o simplement arribar. Aquí tots som iguals, no te podem
oferir res especial, sols viure noves anècdotes, risses i també dificultats...
viure el sentiment!!!.
I sí, ens ha fet molta il·lusió!
Benvingut
Benvingut
1 comentari:
Al igual que a la UEC TORTSA no he demanat ni demanaré res en especial, corro per que m´agrada i hem motiva, i el dia que això no hi será simplement no correré...........espero que aquesta motivació perdure
Publica un comentari a l'entrada