Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).
morta ganna, me sembla que este es un club de valors (en gana però de valors) o sigue.. que lo pernil haurà de ser a base de guanyar-se'l sent més que els altres... Que hi farem.
3 comentaris:
o sigui, pá menjar pernil a una cursa no hem de deixar que uequeros, seniencs i canareus s'apunten....é això?
morta ganna, me sembla que este es un club de valors (en gana però de valors) o sigue.. que lo pernil haurà de ser a base de guanyar-se'l sent més que els altres...
Que hi farem.
VISCA !! soc la paraula de la setmana !!
Publica un comentari a l'entrada