pel seu cap...


Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).

dimarts, 21 de juny del 2011

Volta a Catalunya: L' impossible es resisteix. ÀNIMS PUÇA!!!

Avui llegint la crònica de Puça, he pensant en l' au Fènix!!! Serà bo?


Eren les 4 de la matinada quan m'he aixecat per primer cop a posar-me gel al peu i al sortir de la furgoneta i posar el peu a terra he vist que la cosa havia empitjorat molt, fins el punt que no podia ni caminar. No he desistit i a les 6 del matí m'he tornat a aixecar per fer una altra sessió ( gel, pomada) ha sigut llavors quan m'he dit que no podia ser, no podia ni caminar i fer 20 km en 10 hores no seria el més oportú.
Heu de pensar que ahir em va sortir una mitja de 13 min el km, aquells que enteneu de córrer ( la majoria dels que mireu el blog) imaginareu la penitència que va ser per a mi, recordava aquelles series que feia a 3:20 recuperant 1:40 i m'entrava una sensasió extranya, m'imaginava com estaven els peus per permetrem córrer a este ritme mig.
Al migdia vindrà el meu fisio i després de parlar amb ell decidirem si arranco esta tarde o demà, tot dependrà de si baixa la inflamació del meu peu.

PD: No penso abandonar
PD: Avui he plorat de ràbia
_____________________________________________________
RES DE PESSIMISME,
el fet i el que s' està fent és molt gran.
ZERO DISTRACCIONS,
fem força col·lectiva centrats en l`objectiu.
CONSTÀNCIA I CERTESA,
que ho assolirem.
SIGUES TU TOT EL TEMPS,
passi el que passi.
Fes el que penses que no pots fer, falla intentant-ho. Intenta'l un altre cop i fes-ho millor.
Confia en els teus somnis.
______________________________________________________
Avui enviem reforços:
Fisio (Carles) i els amics Ivan, Fran.

Dos fotos més d' ÀNIMS PUÇA.


Jere, ens ha enviat aquesta foto. TU POTS!!!
El GR 7, tambè vol animar-te. Dissabte no vas estar en ell a la Nocturna, però tampoc t' hi volia.
Vol que et diguem que tota la força que t' ha donat mentre el recorries, la tens dintre teu.

Ningú va dir que fos fàcil, el seu nom era impossible i el teu objectiu demostrar que no.

Sent el caliu de tothom,
el recolzament dels companys que t'enviem,
apreta les dents,
i crida ben fort:
"JO ROQUETES" 
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)