Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).
Cursa més complicada del que semblava a priori, terreny molt mullat i alt risc de patinar havent-hi roques molt cantelludes i senderes totalment entollades. Pel que fa a mi molt bones sensacions a la pujada (on ens vam trobar en Josep), però a partir del segon pas per la foradada quan teòricament haviem acabat el més complicat i ja començava tot el terreny a baixar m'agafa la gran pàjara i les cames que em comencen a dir que no poden mes. Llavors es un d'aquells moments en que tot et cau a sobre, baixada de ritme, caminar... Un temps de recuperació, mentalització, molt esforç i sobretot l'ajuda de l'amic Miquel que no m'abandona fins a la linea de meta (sense ell hagués sigut mooolt dur) fan possible acabar la carrera. Al final balanç positiu, bona organització, massatget i uns quants kilometrets més que van sumant. A la Pobla hi tornarem. Ximo V. P.S.: No ens vam trobar per poder fer la foto i durant la pujada no portàvem la càmara a ma. Un punt negatiu per als tres.
2 comentaris:
Cursa més complicada del que semblava a priori, terreny molt mullat i alt risc de patinar havent-hi roques molt cantelludes i senderes totalment entollades. Pel que fa a mi molt bones sensacions a la pujada (on ens vam trobar en Josep), però a partir del segon pas per la foradada quan teòricament haviem acabat el més complicat i ja començava tot el terreny a baixar m'agafa la gran pàjara i les cames que em comencen a dir que no poden mes. Llavors es un d'aquells moments en que tot et cau a sobre, baixada de ritme, caminar... Un temps de recuperació, mentalització, molt esforç i sobretot l'ajuda de l'amic Miquel que no m'abandona fins a la linea de meta (sense ell hagués sigut mooolt dur) fan possible acabar la carrera. Al final balanç positiu, bona organització, massatget i uns quants kilometrets més que van sumant. A la Pobla hi tornarem.
Ximo V.
P.S.: No ens vam trobar per poder fer la foto i durant la pujada no portàvem la càmara a ma. Un punt negatiu per als tres.
Dos punts negatius, i una ronda de cerveses que teniu que pagar..jaja
Publica un comentari a l'entrada