Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).
Puntualitzem: 1-No mos hem perdut.. en tot cas jo anava detras de ximo que anava detras d' una parella que no s' havia on anava a l' arribar al poble. 2-Per arribar al nivell d' Ivan GPS, ni en tres dècades de master.. és insuperable... 3- Rodaran cabessas... ;-)
3 comentaris:
Jejejej... vos ho heu guanyat!
Puntualitzem:
1-No mos hem perdut.. en tot cas jo anava detras de ximo que anava detras d' una parella que no s' havia on anava a l' arribar al poble.
2-Per arribar al nivell d' Ivan GPS, ni en tres dècades de master.. és insuperable...
3- Rodaran cabessas...
;-)
I sort de Núria i el seu massatge...
Publica un comentari a l'entrada