mentre uns van d' asfalteros a la mitja més famosa , "granollers", .. els altres sembren ( a base de caigudes i recorrent termes) el port...
A Granollers, puça el 73, rodejat de baixets, primets i negrets.. ell a "a muerte".
Fran, Iñaki i Josep F, els altres tres roqueteros que fan la mitja.
Tots molt, molt bé, .. incloent a Fran que ha agafat un "aquells dies no bons", però complint arribant encara que sigue agafat a la moto de l' aigua.
També felicitar a Imma, que s' ha portat com una campeona fent el quart (5 km.. ). Felicitats.
Mentre esperem les cròniques, aquí van els resultats:
Ara, que l' aventura l' han protagonitzat l' Ivan i el Jordi.
A veure, ivan, a tu qui et va ensenyar a fer servir el gps i llegir mapes?
Una mica més i fan cap a la creu de santos....
Llegiu, i mireu....
Crònica IVAN: "Dos perduts, molt perduts"
Nota: El sonriure de Jordi, era a primera hora del matí,... sobretot no li nombreu la paraula "ivan" durant un temps, té alergia.. jaja..
Et prometem Jordi, no deixar-te mai més sol en Ivan.. pel que pugue passar.. jajaja.
Gràcies a tots per l' esforç.
10 comentaris:
ostia els nois del Port vaia volteta han pegat...
ia vos imagino als dos alla asutats per les senderes d'este mon, tot i que al final vos ha sortit un bon entreno. bé bé
a granollers haguesseu tingut que vore a Puça correns, no ha superat marca, peró igualment volava corren està molt fort.
Uff,uff que se jubile "el ultimo superviviente"
XEEEEEEIIIIICCCSSSS !!!! ja us val: ara que a li val més és a Jordi. Que no te'n recordes de la setmana anterior a Benifallet? no vas vore lo "memoritzat" que tenia lo terreno lo sherpa cocacola de 1,92?
Ara, que d'imaginar-ho, i després de l'hecatombe de granollers, m'heu arrencat lo primer somriure de la setmana (i és dilluns nit!!)
Per quant vens lo Gps, Ivan? jeje
jaja, jo mai olvidaré la frase que em va dir a meitant camí després de recuperar la senda el primer cop que ens vam aventurar... textualment: "En Ivan, no sabràs on estàs, pero de perdret... no et perdràs!" xDDD al loro! ;)
Ell, pobre, sabia que cara avall feia cap al delta....i perquè no li vas donar temps...si no acabeu berenant catxels...jeje
"No sé on estic, no estic perdut".
Editorial La Joca Trail.
Secció Altres limits.
Preu: no sé, espera que l' he perdut, ara et dic...
ja, ja..
Epa
Molt molt xulo, tot molt xulo.
Josep f
Gracies giussepe... bona cursa...
ves entrant .. i mira el que fem...
que no entre tant que amb lo poc temps que té per correr, ja em canso de donar-li peixet....que a granollers crec que es va notar massa...
Publica un comentari a l'entrada