La primera al front. Pos que no se presenta Puça en anquell frontalet tipus didalet a l'entreno de les 19,30? no sé algun dels altres que estàvem (bernat, bernabé, josep poli, david gas i el silenciòs albert q), però jo ja sentia la pudor a cremada sense haver començat.
La pujada de les escales de l'observatori ja va ser "a tocá"...en los frontalets dels "bern" a les cames de Puça (només li faltava que el seguissin.....cason l'olla!!!); a la segona costa, david i albert giren cua, jo m'ho penso i els altres 4 a la guerra. Arribem a l'asfalt i font-li cap avall (a 4,40), passem per la vora d'ebremetal a 4,20 i apretant les dents. Puça ens deixa però els "berns" amunt al mateix ritmet, sort que baixant frenaven i era la meua (me queixo però què bé que van aquests entrenos....jeje).
Arribem al grupet general a l'hora pactada. David ja en té prou, i al Vicari, un rastre de gent (quin goig que fa!!), com una quinzena, amb cares noves (Pache i els dos Jordis) i a fer la volteta que l'admin havia anunciat. Via verda de tranqui, girant cual cap al canal pel camí de terra, encarant la Ravaleta. Allí l'admin trenca pel camí de l'andorrà i el seguim els bessons i l'altre veterà (ja tenia prou tute, que a migdia també havia fotut guerra a les cames) a un ritme bastant més tranqui (res a veure en los 5,05-5,10 que s'havia posat lo grupet....i bajando).
Arribem al Pavelló a fer la xerradeta amb Ivan i va arribant part del grup en comptagotes i prou disgregats.
Això últim, hem d'apanyar-ho sí o sí (i no parlo de la xerradeta). Òbviament cadascú ha d'anar/entrenar al ritmet que li interessi, i en grup això afavoreix ritmes més ràpids (provo de seguir al del davant), però trobo (i és reflexió personal) que el/la darrer/a mai s'ha de quedar sol/a. Proposaria fer la part de recuperació en sentit invers, reagrupant lo personal i podent arribar al final de l'entrenament com es comença, o sigui, en grup. Crec que és millor que no haver d'esperar (i gelar-se) als encreuaments de camins, i que ningú es perdi per n'estos andurrials, que dubti per estar sol o es desmoralitze per acabar sol/a (i jo sé lo que és).
O sigui, seguim fent la base ben sòlida !!
Fran dixit.
pel seu cap...
Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada