pel seu cap...


Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).

dimarts, 26 de maig del 2015

Cursa del vent i avancem el cap de setmana

Aquest cap de setmana hem continuat amb les curses de muntanya i aquesta vegada li ha tocat al Reguers.

Amb un dia i clima espectacular, s'ha produït aquesta cursa perfecta per a tots els nivells i on també hem volgut participar, tant a la cursa com a la marxa, i estrenar-la amb dos podis.
Amb Albert en segona posició
I Sandra amb una gran primera posició

NOTA - Més imatges i més corredors a:


Igualment, un grup format per Jordi, Alfons i Anna, han aprofitat per entrenar-se per la pròxima Xallenger dels Bandejats 1.5 a Roquetes:



Pròxims events

Aquest diumenge 31 la Xallenger BTT a Roquetes. 
Clica en la imatge per accedir al blog oficial


I el proper dia 6 de Juny la Nocturana Fredes Paüls


dilluns, 18 de maig del 2015

Trencacims i dinar de celebració per la Ultra Trail Estels del Sud

Trencacims

Magnífica cursa, ho ha sigut des de el primer dia i això és innegable. I enguany tornem a participar i gaudir una cursa tan especial i per uns paratges tan magnífics com són tots els paratges de la Ultra Marató, Cursa i Marxa de la Trencacims de Paüls.
Aquest any podem estar orgullosos dels podis d'Albert Gine i Maite Marmol, en la cursa i en la marxa respectivament.
Albert en la primera posició de la modalitat de la Cursa ( blog d'Albert)
i es que aquesta foto val tota la cursa.


Igualment, tot i no tenir les imatges encara cal felicitar a Maite Marmol per la seva posició i la benvinguda a al nou corredor godollenc Joan Pago. Com no, també felicitar per la seva participació a Roc Benaiges que cada vegada puja mes:

Roc demostrant el que val i baix Maite Marmol en la seva arribada com primera de la Marxa
Igualment no ens oblidem de tots els participants: Roé Barbera, Juan Carlos, Alanya Tarrago, Enric, Sebastia Margalef, Jordi i especial ànims a Xavi Gine que va tenir que abandonar després de la magnífica cursa a la Ultra dels Estels del Sud.

Arribada de Jordi Sebastià

Vos recomanem el següent contingut multimedia:

Excursió i dinar per la Ultra Trail Estels del Sud

I parlant de la Ultra dels Estels del Sud, aquest diumenge es va fer una excursió a Cova Cambra per a tots els públics i amb la participació de tots els voluntaris i col.laboradors que vam formar l'equip de la Ultra Estels del Sud.
La gent de Cara Nord
Visitant l'interior de la Cova 


I acabada la ruta, ens reunim tots al restaurant per gaudir d'un bon dinar en la millor companyia i caliu que es pot dessitjar per celebrar la primera Ultra que s'ha celebrat a les nostres terres.
Per que el futur ja marca camins i vesteix de groc


I es que moments com aquests.... són realment especials i es que ens quedem curts si diem: GRACIES!!
Més imatges:
I de regal, l'entrevista al president i director de cursa a Antena Caro fent balanç de la cursa



I tot i que el Triatló IronCat no es fes per causes meteorològiques, Fran, al dia següent va correr la Marató de les Vies Verdes


dilluns, 11 de maig del 2015

Cursa de la Uec Tortosa i sortida Floretes

Avui,.. els que van sobreviure a cursa i organització Estels del Sud han anat a la Cursa de la Uec.
Un cop més el calor ens ha fet patir, en una cursa baix l' organització dels experimentats companys de Tortosa.

Bona cara feien a la sortida.

I gran cara dels podis Sandra i Albert, que continuen al capdavant de la classificació del Circuit de les Terres de l' Ebre.

Felicitats a tots!!

També per la Vall Cervera, el grup Floretes i algun cap..., jaja... fruint de les aigues de la zona.
Bé noies... bé.



I el cap de setmana que ve... Trencacims, Dinar de Voluntaris Estels, Ironcats...
Això no para.

Salut, cames i Estels.


diumenge, 10 de maig del 2015

Ultra Estels del Sud: 10% Orgull - 90% Humilitat

Vam llegir que per competir i acabar una Ultra calia un 10% d’ orgull i un 90% d’ humilitat. 
La veritat és que per organitzar-la l’ afirmació és plenament vàlida.


Orgull per dir: "Són els Ports, som ebrencs,.. i podrem!!"
Humilitat: Per acceptar les nostres mancances, i amb elles, tirar endavant, treballant, compartint, confabulant, estirant, guanyant la partida al "no tinc ganes", "estic cansat", "vols dir que val la pena",.. arribant finalment a meta com a finishers de la 1a Ultra Trail Estels del Sud, la integral del Massís dels Ports.

Després en parlarem, però més d' un va quedar "acollonido". Venir per preparar alguna altra Ultra, donat que el desnivell era "sols" de 4636 m, i total, eren unes muntanyes a la vora del mar, i descobrir que... uaaaalaaaaaa   quines muntanyes, quines pujades, ... Els Ports!! 
Garratibats se diu, no?

Humilitat per adonar-se (no feia falta gaire) que sols no anàvem enlloc i que el repte mereixia el millor del millor.
Humilitat i faena, molta faena, la dels voluntaris.. després, seguirem en ells, i sabrem perquè a les samarretes ficava STAFF i no VOLUNTARIS.

L' Excel·lència l' ha aportat per una banda la magnífica ruta que fa 10 anys van pensar els 5 establiments d' Estels del Sud: Nou refugi Caro (Mario i Maria), Ca les Barberes-Paüls (Montse i Enric), Lo Corral d' Arnes (Ismael i Marisa), La Fabrica de Solfa a Beseit (Alberto i Javi), Refugi de Font Ferrera (Guti).

Enric de Ca les Barberes de Paüls.

Per altra banda l' ha aportat una empresa d' Events que des del primer moment s' ha posat a treballar de valent i que ha presentat la cursa arreu, aportant una infrastructura que mai haguérem pogut arribat a assolir. Grans professionals, grans persones: Kebo Events.


Jordi i Marta, part de Kebo Events.
Ramón, soci Trail i col·laborador de Kebo.

Obviarem comentar la feina que hi ha darrera d' "este tinglado", però podem dir que de benzina de n' ha gastat i de valent, de paciència n' hem buscat on no n' hi havia, de favors per totes bandes, d' organismes i permisos n' hem descobert arreu, d' instàncies un experts hores d' ara, d' hores de són un grapat, de temps esgarrapat a les famílies centenars... però, com es va dir el diumenge 3 de Maig.
Companys!! Ho hem fet, no ha estat fàcil (mai ho és) però ho hem fet!!!

Va ser una primera edició, però la gran feina feta i l' entusiasme dels voluntaris va fer que semblés la segona en quant a temes a millorar.

El divendres no va començar molt bé, en problemes en talles de samarretes (com ens pot passar això?, ens preguntàvem) tant de corredors com de voluntaris.
Això va disparar algunes alarmes, el millor, però, estava per venir.


Finalment, 7h de dissabte, començava la primera Ultra Trail Estels del Sud i la Half associada.
Allò, amb el seguiment de Canal +, amb dos drons, tres équips en 4x4 per totes bandes, havia engegat. No hi havia marxa enrera. Som-hi!!


Sortida, enfilem la pujada a les Foies, per si de cas motos i personal a dalt vigilant els bous que hi ha per la zona.
A full, els participants van arribar a les Clotes, on la gent de la UE EL PASSADOR de Deltebre (gràcies Sergi i companyia) havien passat nit. En ells Josep Sales, que va pujar durant la setmana més de 30 garrafes d' aigua i avituallament.. (vatros l' heu sentit queixar-se?  Gràcies Josep).

Primeres sorpreses, les pinedes de les Clotes, les rases del Maraco, les vistes...
Cap a Paüls, on abans del poble, a la Font del Teix, gent de Cocons Tivenys (gràcies Xavier Osorio), Angel Curto i voluntaris del mateix Paüls oferien un punt d' aigua després de la forta baixada.


A Paüls, davant Ca les Barberes, primer avituallament, i primers simptomes de calor. Això és complicava.
Gran feina de Laura i companyia:
A Paüls ja es va veure que no seria possible el repte de l' invident Javier Fran amb el nostre guia Albert Giné.
Hem d' agrair a l' Albert la voluntat d' aquesta col·laboració que tenia el seguiment de Canal+ per a l' Informe Robinson. L' Albert tenia moltes ganes a la prova, però va preferir ajudar a l' organització i al mateix Javier. Per Javier, queda ara molta feina per ficar-se en forma: la muntanya no enganya però dona segones oportunitats.

Començava la Gilaberta, amb forta calor, com deia un corredor:

Conocéis a Gilaberta, yo os cuento. Gilaberta es un producto de la naturaleza, con su belleza, su encanto y su cima a tomar por culo (perdonad la expresión pero estaba a tomar por culo). Pero hasta aquí no habría ningún problema, salvo que al ser humano se le hubiera ocurrido un dia crear una senda y subir a la susodicha cima y algún otro, que la Estels del Sud pasara por allí. Gilaberta es una subida muy dura, pero como eran los primeros kilómetros no tendriamos que haber tenido problema si no fuera porque a las 12 del mediodia estabamos a punto de superar los 30º, y como os podéis imaginar, nuestra amiga Gilaberta no tiene sombras !!!
Bé, el Jordi, és de Xert ( i li agrada exagerar una mica), però si, deu n' hi do, això no estava previst, tanta calor.

Arribem als peus de les Roques de Benet on Enrique, Narcís i Escarda tenien la màgnifica ajuda de la gent d' Horta A.E. Cara Nord. Gràcies Cristina i companyia!!


D' allí, tocava anar a Arnes, travessar els Estrets i entrar a la població on als porxos esperava l' avituallament.
Allí gran feina de Núria i Bernabé, amb l' ajuda del poble d' Arnes (Gràcies Sara Gil) i els incombustibles de Cara Nord. Un avituallament preciós.

 
 
 
Aquí vam pensar per un moment que la cursa se'ns escapava, plena hora de calor, els abandonaments anaven sorgint un rera l' altre. Ai, mare que acabaran 30!!!

Però, aquesta gent està feta d' una altra pasta, i tot i la calor, molts van poder ressistir,... direcció el Toll del Vidre on un històric, el gran Lluís Horta amb Julio, Gorka, Oskar... i gent experimentada de Cara Nord els esperava.


Un altre corredor deia:
Us escric aquest correu per felicitar-vos per l’organització de l’Ultra, ha estat una experiència magniífica i inoblidable, tant pels paratges com per la cursa en si, i aixó que la calor la va endurir més del que ja és, que deu n’hi do. A nivell personal molt content i satisfet per haver-la acabat, però a nivell organitzatiu sou molt bons, el marcatge impecable, en cap moment hi va haver dubte de cap on anar, i això que són més de 100 kms., l’ambient, fantàstic, els controls, molt i molt bé, abundants en tot i uns voluntaris amb una entrega i dedicació fantàstica, i més encara per la nit, que rebiem un tracte exquisit a l’arribar-hi. En fi, moltíssimes gràcies per tot, i espero poder repetir! Us encoratjo a seguir així.
Una abraçada a tots!
Gerard Prats, un aficionat a les curses de muntanya.
Ah, una altra cosa, vaig conéixer en Gorka, un dels petits voluntaris que tenieu als controls, em va acompanyar una estoneta al Toll del Vidre, vull agrair-li, de nou, la companyia, la simpatia i els ànims que em va donar, si podeu comenteu-li que si, que vaig poder acabar. Veig que també cuideu el planter! Un xaval molt eixerit amb moltes ganes d’ajudar, també, segueix així!

La veritat, és que uffff, ens fa sentir orgullosos (més del 10 % comentat) llegir aquestes coses.
Pujada al Penyagalera:

Llegamos al avituallamiento del Toll del Vidre, previo a la segunda gran subida, la Penyagalera. No voy a narrar como es, simplemente diré que es prima hermana de Gilaberta, para que os hagáis una idea. En el avituallamiento, como en todos, muy buen ambiente, los voluntarios animando, ayudando, no te dejaban ni abrir una botella de agua, lo hacían ellos, nos quitaban los camelbacks para rellenarlos y nos los metían de nuevo en la mochila ... increíble, de verdad.

I baixa tècnica fins arribar a Beseit, allí un tall de gent del Trail en el gran Alvaro al capdavant van torejar d' allò més bé el "marron" que tenien: Avituallament principal i final de la Half.
Grans els Speakers de la Sènia a Beseit l' engalanada.
Gràcies a tots els que hi vau ser, vau fer gran feina.
Antolin d' Antena Caro va seguir la prova arreu, grans fotos.

Bravo Alvaro i companyia.

Començava la segona part, la Ultra, Ultra,.. el Parrissal.. on ens va tocar (el metge de la prova i voluntaris) fer un rescat d' una turista holandesa. Un plaer poder ajudar amb la nostra infrastructura.
Allí Jaume, Oscar, Joan, Iñaki, Sofia... grandes.
 

D' allí, dura pujada a Corral de Quinto, on Moises (ell i el seu equip són els responsables del marcatge de la prova que tantes lloances ha tingut), Eva, David, Montse, Maite, Joel, etc.. etc.. els esperaven.
El que va passar allí és un misteri,... els corredors han fet pacte de silenci:


Baixada al Matarranya buscant la pujada a La Coscollosa...al mig del barranc Daniela i companyia. Moltes, moltes gràcies. Era important tenir gent allí.

Arribada a Font Ferrera, ja feia falta poc.. dos avituallaments sols.
Gran, gran la gent del Btt Roquetes. Sense ells no hagués estat possible. I al capdavant Ximo i Toribio, quin parell.

I despres, el darrer dels avituallaments, patint tota la nit,.. però al peu del canó: Àngels, Paco, Ramon, Ester, Eva, Toni... amb l' ajuda d' Agustí i Blanquet deixant-nos les cases.


Finalment, l' arribada a meta dels campions:

 Fèmines
Homes
Els herois que ho van fer en 28h.


A tots, tots, tots una abraçada.
Sou collonuts.
El gran director Ivan Maigí.
El gran Cap de Seguretat - Jordi Bort.

La gent de Naturtime, gran crono i sense cap problema.

Tots els socis i voluntaris.
L' ajuda de l' Associació de Veïns de l' Urbanització Forestal.
Les cuineres de 800 racions de pasta per ultra, half, marxa i voluntaris.
Sense vatros no seria possible:
(falta Susana a la foto)

La col·laboració de Manel-Restaurant del Port.
Veïns que ens van deixar lloc per aparcar.

Gràcies Núria,
Gran Ph Quirogel amb massatge a l' arribada.

Gent i pobles de les Terres de l' Ebre i Matarranya (Alfara, Tortosa, Beseit, Arnes, Horta, Paüls, La Sènia,..)

Parc Natural.

Voluntaris de la Caixa en la Marxa i recollida d' aliments. Grans!!

Ens públics i privats (Generalitat, Diputació...), en especial menció a la gran, gran ajuda de l' Ajuntament de Roquetes i el seu regidor d' Esports Josep Codorniu (un crack).

Revisant cintes abans passar els corredors.
Els escombres i netejadors del recorregut.
Els nostres corredors i tots els participants.
Valents i Valentes!!!
 


Trail Roquetes es sent Happy.. gràcies a tots. Tornarem.
Més i millor.

FOTOS DE LA PROVA:
https://drive.google.com/folderview?id=0B2UiVpTSbFoxflN3LTA5bHRrWWwzUkFsQjZxNVBKeTFZRzY4bHljMFRmMXRSSC15aXhhcXM#

VIDEOS DE LA PROVA:





Els membres del Trail Roquetes i companys d' altres entitats i poblacions han estat (apart de voluntaris) STAFF. No teníem infrastructura ni prou caps per arribar a totes bandes, tothom va tenir que fer-se responsable i directiu de la seva responsabilitat i avituallament, i a fe, que ho van fer molt, molt bé.

Staff

  • Fan que tot surti de forma eficaç.
  • Són experts i assessoren en la presa de decisions, tenen impacte directe en els resultats i la seva autoritat es basa en la pràctica i l' experiència.

Voluntari

  • Que neix de la voluntat. 
  • Que s'ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi obligat.

Staff o Voluntaris, molt,molt bona gent!!!


Perdoneu aquella gent que ens hem deixat a la narració i que heu estat importants.
Disculpeu els moments de nervis dintre la prova.
Gaudiu de la gran feina feta:

Resumiré este punto, marcaje, el adecuado, avituallamientos completos unos y completísimos otros (cascarte tres tuppers de macarrones en una misma carrera no es para pasarlo desapercibido), el recorrido es-pec-ta-cu-lar, pero me quedo con otro detalle, y seguramente mi compañero Borja coincidirá conmigo, la organización y los voluntarios; llegar a los avituallamientos era una puta fiesta; vale que nosotros aportábamos nuestro granito de tontería y tal, pero es que a mi no me habían tratado jamás como lo hicisteis vosotros. Llegas, te tiras al suelo porque estas rebentado, se acerca un voluntario, te coje los botellines, te los rellena, te los vuelve a poner en la mochila, te prepara el sandwich de pavo y queso.... pero esto que esssssss!!! yo me quedo aquíiiiiii !!! pero es que además no fué en uno o dos, sino en todos los avituallamientos; el buen rollo, los ánimos y lo que disfrutaba aquella gente fuera la hora que fuera y en las condiciones que fuera, aquello no era normal.



PER COMPLIR UN SOMNI HAS DE CAMINAR AMB ELL
Gràcies amics!!!