pel seu cap...


Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).

dimecres, 23 de març de 2011

Entrenament d'avui i Manual Pràctic per fer Cròniques.

Avui, un cop més el Trail Raining (jeje) Roquetes, s' ha fotut xopet. Quatre minuts de pluja suficients per banyar-me les Mizuno Wave Inspire 7 que estrenava avui en lloc de les, hores d'ara a la brossa general, Saucony Omni 7 pro-grid ( no us compto la bronca del de la tenda per no canviar-me les sabatilles abans).
Haurem d' obrir secció sabatilles que segur que dona joc, aneu comentant.
Sortim mig plovent i com més plovia més corriem. No hi ha regla que diu que s' ha de començar suau.. ?Claro que Bernat, Benja i Jaume crec que ja portaven entrenant des de les 19h30m. Total que a les 20h15m un trotero obligat a anar a 5m/km, des de la primera patada. Cason l' orba..
Als ja citats, els han acompanyat Bernabé, Manel, Albert S, Jordi dv, Ricardo i Sergi.
Sergi venia a provar el genoll i no se li ha ocurregut res més que anar en lo grup matxaca.. ai.. que no hi ha senderi. Bueno al final tots al puesto, sans, banyats i estalvis.
___________________________________________
Donada la vergonya que hi ha per escriure cròniques tot i la demanda i aclamació popular que hi ha per saber de les penes i glòries dels corredors per eixes serres... segueix:

MANUAL PRACTIC DE FER CRÒNIQUES.

1- UN BON TITOL.
Per exemple: L' Ultra de Xerta, on vaig veure les portes del cel.
Això ja fixa l' atenció del lector.

2- TROBADA I QUI EREM.
A tal hora del matí (fot-li tres quarts abans del real, que sempre marca més dramatisme), mos vam trobar davant l'esglesia de Roquetes. Plovia i feia un fred de mil demonis (això sempre va bé.. dificultats meteorològiques). Hem anat a Xerta, hem fet la foto de sortida, el caferet i pis de rigor.. i pum.. sortida.

3- PRIMERS MOMENTS DE LA CURSA.
Sempre, sempre, sempre s' ha de dir allò de; "va sonar lo petard i tots van sortir com a bojos, corrent com a desesperats, aliens als km i la pendent que els esperava"..
Després, esforç però bé, "vaig patir per agafar el ritme però un cop escalfat, les coses van millorar, remuntant posicions...".

4- L' EVEREST.
Dona igual, que sigue una cursa de muntanya o de pista... sempre hi ha una pendent, encara que sigue un plec del tartan. " al km. 8 ens vam trobar en la Criminal" ( ficar km i el nom de la lloma). Si la lloma es diu el Coll de la Pau, vatros la batejeu com "Coll dels asgarrats". Jo en cònec més d' un que s' ha tornat boig buscant les referències escrites, als mapes.

5- LA CRISIS.
Sempre hem de crear dubtes d' arribada. " Al Km. 14 el bessó em va pujar a l' alçada de l' espatlla, mentre els ulls feien girigonses i començava a notar les tres operacions al genoll".

6- L' ANIMA CARITATIVA I EL RENAIXEMENT.
"Llavors em va passar el meu company xxxxxx, i al veurem així em va donar una pastilla de glucosa, mentre una corredora/corredor del Trail Les Flors de Sitges em feia el boca a boca. Allò em va reanimar, i vaig començar a trotar, i al cap de pocs minuts vaig agafar un bon ritme."
Tampoc cal pasar-se i dir allò de que "em va salvar l' aparició de la verge en minifalda dalt d' una figuera".. que no cola.

7- EL SOBRAT.
"Finalment arribo a meta, avançant en els darrers dos Km. una vintena de corredors, grrr... llàstima de la pajara, ja que si la cursa arriba a durar 5 km més quedo entre els 50 primers".

8- FINAL, ..
Al final s' ha de lloar a l' organització, al menjar, i les cerveses. Dir que hem quedat molt bé, tot i el cansament. I acabar en un "Salut i Cames".

Ara ja no teniu excusa, ... per no fer cròniques. by Albert S.

2 comentaris:

Xavi Gallego ha dit...

Albert bonissim aquest manual!!! Manual de llibre.

Jordi B ha dit...

jajaja després de llegir el manual ja em veig en cor de fer la crònica... xD