pel seu cap...


Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).

divendres, 26 d’octubre de 2012

De quin color són els sentiments?


Estes ultimes setmanes, estos últims mesos, al Trail hem tingut gent nova. Alguns ens han acompanyat a ratets, altres no se’n perden una, i altres quan poden fan cap. També és d’ agrair aquells que no saps com, però el dia del KMV estan allí donant el “callo” pel poble i la cursa.

Mai hem anat darrera ningú (això és cosa de cadascú), però sempre li hem dit a tothom que és benvingut.  Qui ha volgut fer-se soci s’ hi ha fet i qui no ha volgut/pogut no s’ hi ha fet. Tothom té les portes obertes.  

Som gent de tot arreu, anem a tot arreu, compartim en tothom...

A vegades t’ aixeques un matí i trobes un mail que diu:

Hola, sóc xxxxx, tinc xxxx anys i m'agradaria provar de trotar els dimarts i dijous amb vosaltres ( aclarim, el dijous se’m fa costa amunt però s'ha de provar).
He començat a trotar al gener (de joveneta ho feia però d'això ha passat molt temps) i sempre surto jo soleta, al meu ritme, però diuen que en companyia es xala més.
Puc venir? us he d'omplir alguna fitxa?
Ja em direu!
Fins aviat!

I al cap de nou mesos veus com et passa, fiuuu,fiuuu, fiuuuu!!! i s’ anima a acompanyar-nos a la seua primera cursa de muntanya. 
Altres frueixen de les marxes. Altres sempre hi són a les sortides familiars.
Avui el matí s’ ha aixecat en un altre missatge. 
Este estava penjat al blog de Javi Giné i estaria be que el llegiu:


Hem de preparar una altra samarreta grogueta, tot i que sabem (i si algú no ho sap és que té algun problema) que a la muntanya tots els colors en són un.

Hi ha decisions que no són fàcils i per això diuen molt dels que les prenen: 

De quin color són els sentiments?

Javi fins ara portava el roig UEC TORTOSA, i els amics que té no els perdrà, són gent del que no n’ hi ha. A la UEC (els que siguem ben nascuts) li hem d’ agrair moltes coses, entre altres possiblement que aquest blog existeixi avui, a les terres de l’ Ebre. Són i seran amics.  El 15 de desembre pugem junts, les dos entitats, el KMV, en un dia de germanor.

A Javi li hem de dir que de groguet o no, l’ apreciem igual, tot i que el groc ens fa estirar el somriure.


I li diem el mateix que li vam dir a un conegut seu:

Gràcies Javi, aquí seràs un més dels que lluita per superar-se, per anar més ràpid, més lluny o simplement arribar. Aquí tots som iguals, no te podem oferir res especial, sols viure noves anècdotes, risses i també dificultats... viure el sentiment!!!.

I sí, ens ha fet molta il·lusió!
Benvingut

1 comentari:

Javi ha dit...

Al igual que a la UEC TORTSA no he demanat ni demanaré res en especial, corro per que m´agrada i hem motiva, i el dia que això no hi será simplement no correré...........espero que aquesta motivació perdure