TRAIL ROQUETES: Somiem i som vius!!!!

pel seu cap...

Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).

diumenge, 14 de desembre del 2014

Somiem i som vius!!!!

Somnis ens fan avançar, i omplin d' alé el nostre pit.
Somnis caminen per senders, i omplin les motxilles d' il·lusions.
Somnis, són somnis, però quan somies, vius...

S' acaba l' any, i de nou, recordant, el somriure ens il·lumina el rostre. Històries, aventures, desventures, anècdotes, .. hem viscut.

Divendres passat més de 35 companys del Trail vam cel·lebrar el tradicional sopar Nadalenc,.. vam trobar a faltar als que no va poder venir i vam gaudir de totes les sorpreses que la Núria (gran Núria, muaaa) ens havia preparat.

Com la Núria comentava al seu escrit: "un dia vam decidir vestir-nos de groguet i des de llavors alguna cosa va canviar..". Somiem, i som vius.

I aquest 2015, els somnis continuen: La primera competició integral dels Ports: Caro-Paüls-Arnes-Beseit-Font Ferrera-Caro, la volta sencera, tot un món, tots els Ports.
I de nou el Kmv Caramella-Caro, el cim de Tarragona, el far que ens guia.

Sembla que tot està aturat, però l' olla bull, somnis fan caldo, i ben aviat, tant d' una com d' altra tindreu novetats, notícies i titulars.

Mentre, la Neus, quina altra "fenomeno", condueix als 35 nens del Peketrail a l' extraescolar del cole,... a final de curs tindran el premi en la sortida que farem.

Moisés continua guiant pels camins, mentre uns competeixen, altres fan números (gràcies Jordi), uns descansen, altres es recuperen, uns riuen, altres comparteixen... bona gent.

En aquest somni groguet no és que tothom sigue important, si no que tothom és imprescindible.
Si vols somiar, t' esperem.