pel seu cap...


Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).

dijous, 4 d’agost de 2016

Àdeu Oscar 8/7/2016

Extracte de l' entrada del facebook del 8/7/2016- T' enyorem Oscar.

Avui, 8/7/2016,  Oscar Cugat Arasa ens ha deixat.
Un dels socis fundadors del Trail Roquetes.
No podrem xerrar més en ell per les senderes, ni escoltar els seus consells, ni les seves anecdotes, ni rebre la seva ajuda en tot allò que feiem,.. Aquella mirada que brillava quan feia el que més li agradava, una mirada que es feia entendre sense paraules. En la malaltia, un exemple de lluita, per ell i pels demés. Quan una escletxa de salut li ho permetria, disfrutava de valent (veieu la foto de la sortida al Pedraforca).
Fins l' últim moment, va viure, i en això ens quedem.
Avui era, i és, el sopar del Trail, a cap de taula, el detall que li teníem preparat (que no vam poder arribar-li a donar, i que farà cap a la seva família, i del qual vam fer una còpia per tenir per sempre al club), presidirà la reunió dels seus companys i amics.
Avui, i per sempre, tindrem el dol, avui i per sempre, tindrem el teu record i l' amor per la vida que tenies i que ens vas encomanar.
Sense grandeses, ni proeses, senzillament, com tu, autèntic.
Els que gairebé no et coneixien es van quedar ràpidament en lo bona persona que eres. Els que et coneixien de més prop parlen de la teva grandesa.
Avui, al sopar, i per sempre, gaudirem de la vida, avui,.. i molts cops més, anirà per tu.
Gràcies per tot company!! Gràcies per tot amic!!
Demà al matí et direm adeu, sense que te'n vagis del tot.
Avui, aquesta nit, ens girarem cap on tindries que estar, a la teva cadira amb els teus companys i brindarem, per tu, per la vida, per aquestes muntanyes, pel que fem, pel que som, pel que voldriem fer i ser, i per què, que càram... per què t' ho mereixes.
I a la matinada, qui arribe a veure el sol, serà els teus ulls, per què, cada dia ho puguis veure i no te' n vagis mai.
Va per tu!