pel seu cap...


Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).

dilluns, 3 de desembre de 2012

Qui treballa per tu?

El 25/11 la Cursa d' Horta va tancar el Circuit de Curses per Muntanya de les Terres de l' Ebre.
Divendres 30, a Miravet, acte d' entrega de premis, passi de fotos de tot l' any i final de festa.

Un any més, més de 20 pobles, dones i homes, han treballat de valent per donar el millor d' ells mateixos i del seu poble. Un any més, fita assolida.

La cursa és un dia, la faena va per davant i per darrera.

Us deixem en la Crònica by Angels d' una de les faenes que, a vegades s' obliden:

Cada cop hi ha més gent que li agrada la muntanya, i a part si t'agrada fer algun esport és la combinació perfecta per fer curses o marxes de muntanya.

El fet és, i què molts no saben, que les curses o marxes comporten una organització, uns voluntaris, una sèrie de preparatius, abans, durant i al finalitzar la cursa.
Quan s'acaba la participació en cursa/marxa tothom se'n va cap a casa i és pensa que tot ha acabat, però no, el treball contínua per deixar una muntanya neta, i per a què tot torni a la seua normalitat.
Aquest dissabte, ja que no vaig poder participar en la cursa d'Horta de Sant Joan (per la meua lesió al genoll), doncs, una amiga que estava en l'organització em va invitar a fer la ruta, ja que ella anava a treure les cintes de senyalització de la cursa.
 
Em va costar decidir-me, però al final va poder més la meua ànsia d'anar a la muntanya que la lesió. en fi...
Doncs un grupet de 9 persones de diferents comarques(Terra Alta, Baix Ebre, Montsia, Priorat i Barcelonès), portats per Cristina Giné, vam empendre la feina de recollida de cintes.
Vam sortir del mas de Quiquet, on allí un grapat de llenya ens esperava per cremar a l'hora de dinar, d'allí vam enfilar cap a la faixa de la carrasca, que ens portava a la magnífica pendent de Punta Blanca, on no se'ns va fer gens pesada: degut a la recollida de cintes, a la primera neu, a les magnífiques vistes i a la companyia estupenda que hi havia. Després vam baixar per l'aixeregall, quina pasada per a tot aquell que podia corre, finalment vam passar pel mas de Corretja (zona molt corredora, vaig veure), i cap als estrets, on allí ja ens vam desviar cap a l'area de la Franqueta. On ja anàvem carregats de bosses plenes de cintes, pancartes, cordes i una de bolets, no molts tampoc ,per que aquesta no era la feina a fer.I d'allí al mas de Quiquet per dinar ben calentons.
Encara queda un tram per acabar de treure les cintes, on aquests dijous la Cristina sola o amb algú les acabarà/an de treure abans de que el guarda o la muntanya s'enfadin per haver alterat el seu espai.
 
Gràcies a totes les entitats esportives de muntanya, per la feina que realitzeu de manera desinteressada, en cada cursa, per a què molta gent pugui disfrutar de la muntanya i del caliu del poble.
I jo, de moment, i ara sí, fins que no em recuperi definitivament de la lesió, no torno a fer cap sortida més. A fer bondat ara!!!


Gràcies a tu, Angels, per compartir la crònica i els pensaments, t' esperem a l' entreno.

Segueixen algunes de les fotos i classificacions.
Clica a sobre per veure més fotos.
 



I sabeu com hem quedat?

Això s' ha de celebrar!! Ja organitzem algo...
 

I l' any que ve, més...

 
I recordeu que el 31/12.
SANT SILVESTRE
Roquetes - Jesús
GR7esús - Trail Roquetes.
 
En breu cartell i inscripcions.